1 v. tr. [LC] Resistir (alguna cosa) obligant-la a retrocedir, allunyar-la violentament de si. Repel·lir un assalt, una escomesa. Repel·lir l'enemic. Repel·lir un argument. 2 1 tr. [LC] Causar repulsió (a algú). Aquesta pudor em repel·leix. 2 2 tr. [LC] [FIF] Un cos, tendir a separar-se (d'un altre) per una acció recíproca a distància. Repel·lir-se dues càrregues elèctriques. 2 3 tr. [LC] [FIF] Repugnar d'adherir-se. Repel·lir l'oli l'aigua.
